rourevalencià escribió:
Aiss ja és casualitat xè,
Tu encara tens un passe pel cognom que te gastes (llinatge si vols) però vaja tela, què m'estàs volent dir que els valencians estem creant una altra llengua per a no ser ells? mmm potser passa una cosa més fàcil; la deixem de parlar i au.
El fil era bonic animalets però en fi, és la creu sempre acabar amb el mateix.
Ei Roure que no és la meua voluntat acabar en res, simplement que abans, en el segle XIX, tot era la mateixa llengua, mira per exemple com li dien a la llengua els de Lo Rat Penat, el llemosí, existia eixa conciència de diferents parlars dins d'una mateixa llengua d'orige, lo que ara es coneix com a diasistema occità. No vull crear polèmica ni molt menys, sinó simplement aportar això, que els que secionaren la llengua "comuna" foren els catalans que decidiren que ells parlaven català i no formaven part de l'occità, i això no m'ho invente, sinó que és la realitat, revisa els documents.
Mira, simplement el primer enllaç de google. En ell parla de la relació de Teodor Llorente, poeta del que l'AVL impulsa enguany el seu any, en poetes catalans i també en Frederic Mistral.
http://www.lasprovincias.es/v/20110625/ ... 10625.html
¿Qui és Frederic Mistral?
Puix resulta que Frederic Mistral és un poeta occità al qui en 1904 li atorguen el Premi Nobel de Literatura i era per tant, per a tots, una referència en la mateixa llengua compartida es diga llemosí, provençal...
I et pose l'enllaç de la wikipèdia occitana:
http://oc.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mistral
És a dir, és fàcil establir les relacions, i això sense ser exhaustius. Després els interessos polítics dels catalans els feren trencar lligams i fomentar la seua llengua pròpia.
Sí, pot ser siga occitaniste, no ho sé, la veritat és que m'importa poc, simplement és que hem de conéixer moltes coses que simplement ningú no ens les ha contades, a mi el primer.
No t'enfades home, que no he vingut a reventar res.
I sí, el meu cognom o llinatge prové de l'Aquitania, dels cavallers i servents gascons que acompanyaren a la reina Leonor i s'instalaren per Castella, per eixa és una atra història,
