Mario Alberto escribió:
Estás hablando de un experimento, de un buscar jugar con los límites, como con Dogville, Rashomon o El año pasado en Mariembad.
Ése no es el cine "usual". Eso es renunciar a parte de lo que es el cine con fines estilísticos. En este caso Hitchcock lleva hasta el límite la unidad temporal y renuncia al montaje (al que suple con elegantes movimientos de cámara).
Manderley també es igual, i del mateix director. A mi son pelis que me varen agradar, son bones histories que propicien el lluïment del actor, sense decorats ni extres que desvien l'atenció.. pura actuació, i dos joies, com quasi tot en Lars Von Trier. Encara que son films no aptes per al públic comercial, al que está acostumat al cine ordinari li poses a vore una d'estes i te pega un tir. Per cer en Dogville a banda de la peli n'hi ha una espècie de curt igual de raret, Von Trier va fer un "confessionari" en plan GH on els actors es desfogaven durant el rodatge... es veu la degradació de les persones de forma brutal.. varen acabar tots prou fartets del experiment... i del director.
Al turrón... MONGOL me pareix lo pitjor que he vist en la meua vida, una peli de 2 hores sobre Genghis Khan que es un femerà... estepa, i més estepa. Al major conqueridor de l'historia de la humanitat li han fet una peli d'amor en plan cutre..