SENTIMENT CHE

Ara, Zarra

publicat el dimarts

Ara tot són presses. Va eixir el Ministre Sebastián anunciant que als valencians -i a Zarra en particular- ens arribava el manà nuclear i han eixit tots com un coet. Cotino, el primer i Alarte després. Són uns traïdors al poble valencià. I a més tenen la memòria molt curta. El 3 de juny va entrar al registre de les Corts l’escrit de la Plataforma Anti-Cementeri Nuclear de Zarra. Als grups parlamentaris eixe escrit ens arribà el 22 del mateix mes. En la Junta de Síndics immediatament posterior, vaig proposar a tots els síndics que s’aprovara una Proposició No de Llei Immediata amb els punts que reivindicava la plataforma. La meua iniciativa va estar rebutjada tant pel PP com pel PSOE -Blasco i Luna, ara barallant-se per tot un seguit d’afers domèstics, com ara una cuina-. Ahir em va arribar una carta de Jorge Alarte demanat-me una declaració conjunta de rebuig d’esta instal·lació. Esta ha estat la meua contestació.
Estimat Jorge:

He llegit la teua carta amb la proposta de declaració conjunta de rebuig a la instal·lació del MTC a Zarra.

Tot i que puc compartir plenament els arguments emprats en la proposta de declaració, a la qual fins i tot podríem efectuar algunes aportacions, no és comprensible davant de la societat valenciana i especialment, davant dels ciutadans que represente, que unisca la meua veu a la d’aquells que han promogut la presència del MTC a terres valencianes.

Entenc que el Partit Popular no ha mogut ni un dit ni ha mostrat el seu rebuig quan i com tocava. Entenc que corresponia al Consell i al propi President Camps el lideratge de l’oposició manifestada de sobres en el parlament valencià. Però no puc entendre com el teu partit, del qual en formes part a nivell orgànic, no havia fet arribar al govern central tot allò que ara manifestes. Més incomprensible encara, si m’ho permets, l’actuació de Ricardo Peralta que ha conegut de concentracions davant de la delegació del govern amb la presència de destacades persones de la teua organització. Els del PP, el Sr. Cotino i tants d’altres són els de tota la vida, els que varen construir Alaquàs o Xirivella en els anys 60 i 70. No cal que t’ho explique. Però els progressistes valencians teníem un somni que era construir un país diferent, on no tenen cabuda els cementeris nuclears, per exemple. I no entenc com persones com Ricardo Peralta no ho va expressar en saber la proposta de Zarra.

Crec que els progressistes hem de col·laborar en qüestions com la que planteges però ara vos correspon a vosaltres, als socialistes, discutir amb el vostre president Zapatero i el ministre Sebastián que es repensen la decisió que el divendres dia 17 havien pres. Pots provar per telèfon. Perquè vos toca a vosaltres desfer l’embolic. A nosaltres ens correspon queixar-nos d’una nova discriminació del govern central respecte a les aspiracions de la societat valenciana. Discriminacions tan importants com el nou model de finançament que vosaltres vareu aplaudir i que en 2011 farà que deixarem de rebre més de 750 milions d’euros menys del que ens correspon; discriminacions respecte a inversions d’infraestructures, discriminació per haver-nos deixat sense caixes d’estalvi i sense instruments financers al servei de les persones i del teixit empresarial.

I sobretot, el pacte d’un estatut de vergonya, que és l’atac més important que ha patit el nostre poble a les seus legítimes aspiracions d’autogovern.

Ni puc ni vull mostrar el meu suport a esta maniobra per dissimular la vostra culpa, compartida amb el PP, com en tantes coses. Sou, per desgràcia, la mateixa cara d’una moneda per als valencians. I quan no vos poseu d’acord veniu a buscar-nos, com sempre. Però això s’ha acabat. Hem de començar a dir les coses pel seu nom.

Nosaltres, demà anirem a mostrar el nostre rebuig al Ministeri d’Indústria, als teus companys de Madrid. Vosaltres disposeu el que considereu convenient.

Rep una cordial salutació.

Crec que m’he quedat curt perquè escrivint este post me n’he adonat que m’he deixat el tema del requisit lingüístic o el silenci vergonyós de tot l’estiu respecte a la situació de les bandes de música, la traïció del Xúquer…
http://www.enricmorera.com/blog/?p=409