Autor: Desmemoriats

Un partit com a símptoma

[youtube width=”655″ height=”344″]http://www.youtube.com/watch?v=lbGpGtPNUOY[/youtube]Encara perdura eixe breu record a altra època cada vegada que VCF i Deportivo es veuen les cares. Bebeto va deixar d’amargar la vida al valencianisme per a donar pas a Riki, augurant victòries segures on antany es veien malsons probables. L’auge i caiguda de dos conceptes similars han anat quasi de la mà, en paral·lel, com donant-se l’alternativa amb menyspreu. Primer tu, després jo, al final els dos. En Mestalla es van acordar del que eren quan van veure a un equip de segona estar a un penal de guanyar la lliga. Fou com un atac d’orgull que va fer desempolsar un pedigrí al que quasi s’havia renunciat per pura estultícia. Ambdós conjunts van representar durant els últims vint anys el concepte de democràcia futbolística, potències obstinades a evitar que la fórmula Cruyff acabara amb el que sempre va ser la lliga, un tots contra el Reial Madrid on convidar a Sporting, Reial Societat o Las Palmas a lluitar en el front quan la vella guàrdia es recloïa en els seus palaus d’hivern a llepar-se les ferides. A la idea la van matar. Amb gol d’Aimar inclòs. Aquella moneda de cinc cèntims posa la frontera entre el que va ser i el que és, entre Valerón i Baraja i Oliveira i Soldado. Quins van formar una fèrria oposició a una tendència hui triomfant tornen a veure’s les cares per...

Read More

Plorar per eixos somnis trencats

Davant una TV disfressada d’altar es va trencar la innocència, allà, davant aquella samarreta blau senyera amb el logotip de Ford exercint de mantell sagrat sobre el qual descansaven infinitat de sants a manera d’estampes. La de Mario, el matador, era una d’elles. Lluny de tallar caps a lloms d’un drac lluïa cabellera i alçava copes d’or, a ell se li demanaven victòries impossibles. A la seua dreta l’il.lustre catedràtic, era calb com un monjo dominic, però lluny de predicar en la pobresa este ensenyava a jugar com els àngels. Se li solia demanar qualsevol cosa, perquè mai la concedia. Enmig de tots ells, una tal Amparo, més coneguda com la Geperudeta, instal·lada per a guardar-nos de qualsevol mal. I en la memòria del infant sempre present Sant Tomás, l’administratiu, el tot-campista que predicava entre la canalla, abans que una marca de roba se’l furtara, que Impossible is Nothing. Soles calia veure’l jugar. El pare, el fill i l’àvia, encomanats cadascú al seu particular déu es van quedar amb cara de ximples, mentre algun plorava per primera vegada per culpa d’onze homes peluts vestits amb pantalons curts. No va haver victòria i el dur sabor a la derrota, eixa punxada que crema i t’esgarrapa en el teu interior, es va apoderar de l’ànima per primera vegada. No sense abans pegar un esclafit. Un nanet trencant totes les lleis de...

Read More

Una qüestió estructural

Diu Marcos Abal que la derrota més tràgica és la derrota habitual, perquè al penós de la derrota se li uneix lo penós de la rutina. Este València per no ser no és ni demagògic, ni tribunero. No et deixa ni una puntada que degustar, ni un got de testosterona per a beure, ni una tangana amb la qual posar-te la bena en els ulls, ni un atac de pundonor que et faça mirar cap a altre costat. La victòria sempre és pírrica, i la derrota, excepte algun cas aïllat, sol ser tràgica, humiliant, dolorosa. La correcció estadística no s’aconsegueix mai amb emoció. No hi ha una victòria memorable amb la qual protegir-se del fred, ni una derrota èpica amb la qual endolcir la pobresa. En estos quatre anys hem menjat pa i aigua i hem sopat pallisses carcelleres que ens han deixat costelles trencades i hemorràgies que atallar. Ni tan sols som un un pet de frare, silenciós però amb olor. Som menys que això. Més com una menstruació dolorosa. Saps que passarà, però que com un rellotge, cada cert temps, tornarà a turmentar-te. Este club demana a crits un decret de nova planta. Ojala Emery fora el problema, però Unai, que vol ser i no és mai, només és una part del problema. Si no hi ha solucions globals, no haurà res que fer. Serà un continu...

Read More

El València CF estadístic.

Virtut o defecte. Cadascú ho veurà d’una manera, depenent de les seues idees preconcebudes o de les preferències futbolístiques que atresore. Però el que no es pot negar de cap de les maneres, més enllà de filies i fòbies, és que este equip és d’una regularitat sorprenent, un segur de vida, que podria fer rics a aquells que viuen d’analitzar patrons numèrics amb els que preveure moments idonis d’inversió en borsa. La seua escassa tendència per la improvisació ho fa tan avorrit com previsible, un equip que es veu vindre a kilòmetres de distància . Arribat ja el primer terç de la temporada i fent una simple comparativa amb els tres anys anteriors es pot esbrinar, amb poc marge d’error, quin serà el final d’esta pel·lícula. Ho hem viscut dos vegades seguides, i una tercera, que no va arribar gràcies al embastador i la seua doctrina kafkiana. Però ahi estan els números per a indicar-nos que els inicis de campionat segueixen tots la mateixa línia: grans arrencades, menuts sots que ens allunyen de somnis impossibles, i un retorn a la senda del triomf per avançar, coincidint amb el cap d’any, part del treball planificat. En totes i cadascuna de les quatre temporades en les quals Unai Emery ha dirigit l’equip veiem que en les cinc primeres jornades s’han sumat una quantitat de punts similar. En el seu primer any...

Read More

Pau per a Robin Dutt.

Tocat. Així arriba el Leverkusen al transcendental encontre que li enfrontarà en el BayArena al conjunt valencianista. La prematura eliminació en la copa alemanya davant un recent ascendit a la segona divisió i diversos problemes de vestidor amb alguns pesos pesats durant el primer mes de competició van posar en la picota al novell Robin Dutt. Un problema del que no ha estat capaç de desembarassar-se durant les ultimes setmanes. Els roins resultats, inclosa una humiliant derrota en el derbi del Rin davant el Colònia, no han contribuït a pacificar les aigües en el renovat conjunt de la aspirina. I és que l’ombra de Jupp Heynckes és allargada en la Werkself. El veterà entrenador va aconseguir recuperar per al futbol d’elit a un Bayer sumit en la depressió després dels escàndols interns protagonitzats per Christoph Daum i l’home miracle de la societat, Reiner Calmund. Arquitecte del gran Leverkusen. Que va ser acusat d’intent de suborn i compra de partits en 2006 després d’abandonar el club de forma misteriosa dos anys abans. Una onada de catastrofisme després del fatídic 2002 que va posar punt final a la paciència d’una matriu que no va dubtar a iniciar el procés d’independència de la secció de futbol, obligant al Bayer 04, a reinventar-se com a societat. Després d’això no va haver altra que començar a apostar per joves talents que retornaren al club – com...

Read More
  • 1
  • 2

LIGA SANTANDER

Resultados de Fútbol Resultados de Fútbol

Archivos