Shares

Robin Dutt entrenador del Leverkusen

Tocat. Així arriba el Leverkusen al transcendental encontre que li enfrontarà en el BayArena al conjunt valencianista. La prematura eliminació en la copa alemanya davant un recent ascendit a la segona divisió i diversos problemes de vestidor amb alguns pesos pesats durant el primer mes de competició van posar en la picota al novell Robin Dutt. Un problema del que no ha estat capaç de desembarassar-se durant les ultimes setmanes. Els roins resultats, inclosa una humiliant derrota en el derbi del Rin davant el Colònia, no han contribuït a pacificar les aigües en el renovat conjunt de la aspirina.

I és que l’ombra de Jupp Heynckes és allargada en la Werkself. El veterà entrenador va aconseguir recuperar per al futbol d’elit a un Bayer sumit en la depressió després dels escàndols interns protagonitzats per Christoph Daum i l’home miracle de la societat, Reiner Calmund. Arquitecte del gran Leverkusen. Que va ser acusat d’intent de suborn i compra de partits en 2006 després d’abandonar el club de forma misteriosa dos anys abans. Una onada de catastrofisme després del fatídic 2002 que va posar punt final a la paciència d’una matriu que no va dubtar a iniciar el procés d’independència de la secció de futbol, obligant al Bayer 04, a reinventar-se com a societat. Després d’això no va haver altra que començar a apostar per joves talents que retornaren al club – com així va ser – la possibilitat de lluitar en lo més alt.

L’empat davant el Gladbach en l’última jornada – altre derbi regional – ha tornat a deslligar una onada de critiques cap a un entrenador que ha vist com des de dins de la pròpia enitat han aparegut veus discordants amb els seus mètodes d’entrenament. De moment – i a pesar que els aficionats ja han inundat Facebook amb grups demanant el seu cap – el director esportiu i gerent de la Bayerfussball, Rudi Völler, ha eixit en defensa del seu entrenador:  “És un disbarat tant avalot. Estem vius en la Champions i a soles tres punts del segon classificat en la Bundesliga. Acabem d’iniciar un projecte nou que necessita temps, no crispació.”

El partit del dimecres a les 20:45 es presenta com una final per a ambdós contendents, ja que una ensopegada deixaria a aquell que caiga derrotat sense la possibilitat de dependre de si mateix de cara a aconseguir el bitllet per als vuitens de final. “Hem d’eixir a guanyar, una victòria ens deixaria en una situació avantatjosa de cara al futur” afirma sense embuts Schürrle, un dels talents més prometedors de l’equip alemany que serà de la partida davant el VCF, i que sens dubte, la seua endiablada velocitat i exquisida tècnica es convertiran en un dels principals mals de cap per al lateral dret visitant.

Encara que els grans handicaps locals es centren fonamentalment en el sistema defensiu, el qual, ha estat modificat en repetides ocasions al llarg del curs sense massa èxit.  I en el menut ogre local: Michael Ballack. Un jugador idolatrat per un ampli sector de la graderia a pesar de que el seu rendiment sobre el camp i la seua actitud fora d’este des del seu retorn a casa ha deixat prou que desitjar, ja que ha protagonitzat alguns retrets públics amb entrenador i companys. Tanmateix, el veterà mig centre es presumeix com indiscutible en el roster de la aspirina: “En la Champions és necessari contar amb jugadors d’experiència i si Ballack està en forma no és estrany que jugue” afirma l’entrenador local mentre esbossa un picar somriure quan se li qüestiona sobre la necessitat d’incloure al símbol de la Werkself en l’onze inicial.

Dutt es defensa en la web oficial.

El que tenia que ser una jornada tranquil·la en la qual poder degustar una prèvia de Champions amb tot un VCF enfront – vuitè club amb més titulos continentals en les seues vitrines – s’ha convertit en una revalida per a l’actual capatàs del roster alemany. En la jornada d’ahir una entrevista en la web de la institució es convertia en un focus de justificacions cap als sectors més crítics: “s’ha convertit en part del nostre treball que l’entrenador tinga la culpa de tot, encara que per a mi, el concepte d’equip segueix sent la prioritat, si centrar les critiques en la meua figura ajuda a que els jugadors puguen treballar tranquils, ho accepte.”  Tampoc els medis de comunicació han estat ignorats en les seues declaracions:  “Accepte la crítica objectiva respecte al partit del Gladbach, l’entenc perfectament. Però no la critica virulenta, ni que és qüestione la situació general en una època de canvi d’entrenador, em pareix sorprenent, e inusual.”

No va dubtar, sense oblidar-se de la diplomàcia, en referir-se als aficionats, majoritàriament, posicionats contra la seua gestió: “La cultura del aficionat alemany en els últims anys ha canviat molt, ja no volen ser simplement aquells que paguen per a vore un partit i poder animar sense més al seu equip. Ara també volen tindre la seua pròpia opinió, ser particeps, i que se’ls escolte. I això és bo [..] m’agrada escoltar el que han de dir, i aprendre dels seus missatges, gràcies a això puc saber que és el que esperen de mi.”

També va ser inevitable fer referència al seu antecessor: “Quan vaig signar tenia l’idea d’introduir canvis per a seguir mantenint l’equip en la zona calenta, no per a guanyar el titol. també erem conscients de que estos canvis serien més fàcils d’introduir obtenint bons resultats des del principi. Després de tot a Jupp Heynckes li va costar tres anys aconseguir un subcampionat, però ho va fer implantant prèviament un estil i podent-lo desenvolupar posteriorment.”

En estes circumstàncies en la industrial Leverkusen l’equip de la aspirina eixirà a jugar amb moltes altres obligacions més enllà de les pròpies que comporta un partit que s’ha convertit en una revalida per al tècnic local. Un punt a favor dels xics d’Unai Emery.